“Estic obert a la prostitució intel·lectual”


“El periodisme és una professió amb molt de futur. El món és per a vosaltres i està esperant a algú que el vulgui explicar”

Manel Fuentes en Catalunya Ràdio | foto: Fabián Pérez

La Generalitat ha disminuït un 13% el pressupost pel 2012 de la televisió i la ràdio pública. Com ha afrontat Catalunya Ràdio aquesta retallada?

De moment, s’han aplicat mesures en reducció de costos i de personal. Però crec que, més enllà d’afrontar la retallada, els professionals hauríem de buscar un model sostenible pel futur. No es tracta de portar un dinosaure al segle XXI, sinó de veure què podem fer amb una baixada d’ingressos evident i uns costos disparats. A més, veiem que avui la comunicació funciona molt amb una estructura de baix cost i de poca professionalització, com ara Twitter o Facebook. Tot són maneres de comunicar missatges. No ens hem d’allunyar del rigor i de l’anàlisi periodístic, però això requereix que els mitjans públics hi pensem.

Creus que el rescat de la UE pot afectar als mitjans de comunicació?

Segur. Especialment als públics. Crec que estem enfront d’una devaluació interna del país i ens afectarà a tots. Als organismes públics es notarà, i molt, perquè els diners no arribaran. Per tant, insisteixo: crec que la única solució passa per repensar completament el model.

Quina valoració fas d’iniciatives populars com “Televisió sense fronteres”?

És una iniciativa ciutadana molt vàlida, però hem de crear una estructura sostenible més enllà de la voluntarietat o de la pressió social d’uns quants. Amb el cas de TV3 a València, penso que el fet de que una mateixa comunitat lingüística pugui compartir continguts té una lògica aclaparadora. És absurd no fer-ho. Però, un cop més, s’imposen criteris polítics a criteris públics. Abans, allò polític simbolitzava allò que era públic. I avui estem veient que no, que hi ha una cosa apart que són els interessos polítics.

Creus que existeixen pressions reals sobre un sistema comunicatiu basat en la politització i les influències?

Hi ha d’haver poca politització. Està bé que els mitjans públics estiguin controlats per mecanismes parlamentaris on totes les sensibilitats queden reflectides. Però quan això passa a dependre de determinats interessos polítics, és quan les coses no funcionen. També crec que el primer pas el donem els propis professionals si ens deixem influir. Al menys, els polítics saben que jo no em deixo influir. Els hi surt millor fer-me fora que no esperar a que la seva influència tingui efecte.

Quin nivell d’autocensura creus que hi ha als mitjans públics catalans?

Alt. I als privats també. És el gran problema. La valentia ha de ser un segell propi de la professió. El fet que tu te la juguis amb coneixement i que no convisquis amb determinades elits polítiques o econòmiques és el que ens fa connectar amb la gent. La feina del periodista és anar fins a la frontera, fins a la pregunta incòmoda, fins a aquell terreny on la persona que tens davant no vol que arribis. Aquesta és la nostra feina i, sense això, no té sentit.

Com es pot canviar una situació de censura als mitjans?

Començant per nosaltres mateixos. Jo treballo sense censura. No em vull atribuir el 100% del mèrit, evidentment és compartit per l’equip, però si jo visqués amb censura seria perquè jo he acceptat viure així.

Quan pots dinar i sopar cada dia i pagar un lloguer, que no facis el teu treball depèn d’unes comoditats o de buscar una convivència amb el poder que és impròpia de la professió, del que em consta que es continua ensenyant a dia d’avui a les facultats.

Creus que es dóna la mateixa censura en equips públics com Catalunya Ràdio que en els privats?

És diferent. Els mitjans privats saben quins són els seus anunciants i directius i els seus interessos particulars. Els grups mediàtics cada vegada estan més interconnectats amb altres sectors de l’economia. La sort de treballar en una ràdio pública és que al final qui em pot acomiadar o mantenir-me al càrrec és el Parlament, el gros de les forces polítiques. Veuen és que ets rigorós i això no ho volen canviar. Valoro la classe política que tenim en aquest aspecte, perquè crec que són molt conscients de la riquesa que tenen en els mitjans públics i la volen preservar.

Alguna vegada has hagut de parlar bé d’ algú o sobre algun tema que no t’agradava?

Mai. El dia que hagi de fer això no m’aixecaré a les quatre de la matinada. Estic obert a la prostitució intel·lectual. Si em llevo a les quatre faig el que vull, el que crec i el que amb rigor puc demostrar. No el que em diuen.

I, en comparació amb l’estranger, creus que a Espanya es censura molt o poc?

Depèn. Jo crec que hi ha elements que ajuden a que les coses no es diguin com són. Hi ha un fals patriotisme, que al final no és més que supraestructures que ataquen contra el sentiment. Diuen: “això és una qüestió d’estat” i sembla un argument suficient com per a que el periodisme calli. Doncs, no senyor! El periodisme es regeix per la lògica, per la informació, pel servei al ciutadà. Per exemple, avui no podem parlar de rescat. Escolti! Això és un rescat i ho diuen a Europa! Aquesta és la realitat i pocs la transmeten així.

A nivell espanyol, vas presentar Caiga Quien Caiga, un programa de forta crítica social. Fins a quin punt havíeu de controlar el que dèieu?

Hi havia un punt de trampa en el format: era molt eficaç perquè jugàvem molt amb l’impacte, però les coses s’haurien d’explicar amb una mica més de matisos. No teníem censura en aquest aspecte. En el moment que governava Zapatero érem dels pocs que ens ficàvem amb ell: jo agafava el telèfon i feia com si parlés amb les seves filles i sé i em consta que això li molestava horrors. Al final es va acabar, encara que tenia molt bona audiència quan estàvem a Telecinco. De fet, va ser la versió que més en va tenir.

Imagino que no és un format còmode per a una televisió que té molts altres interessos per sobre del periodisme.

Llavors, la direcció de Telecinco va eliminar el programa per interessos?

Jo crec que hi ha coses que incomoden, com incomodava el Caiga Quien Caiga de la època del Wyoming per uns motius i el nostre per altres motius. Un programa d’humor que funcioni, que satiritzi o posi davant del mirall alguns comportaments polítics i econòmics, és perillosíssim!

Quan creus que s’ha de controlar més el que es diu, en un programa d’humor o en un informatiu?

En un programa d’humor sembla que tinguis més permissivitat per dir coses, però si té impacte, empipa molt. Aquí, per exemple, els sindicats han mentit: CCOO i la UGT van denunciar-nos davant del CAC basant-se en una mentida, en unes afirmacions que jo no havia fet, les havia fet el Millán Mestre. A més, si vas a mirar aquell dia, jo vaig dir-li que estava fent demagògia. Però això als sindicats, en un moment en què s’està parlant de quina és la seva responsabilitat davant de casos com el de Bankia, no els hi interessa. Hi ha temps que és una feina que molesta, però això és un bon senyal.

Els sindicats també van acusar-vos de faltar a la pluralitat. Com creus que intenta garantir-la Catalunya Ràdio?

El programa és equilibrat i, escoltant-lo, ho pots veure. Crec que per això som professionals. Aquest programa, des de que ens en vam fer càrrec no ha parat de créixer en nombre d’oients, amb un rigor que jo crec que és molt alt. Per tant, aquí està aquesta pluralitat. El que no val és dir coses que no són veritat perquè és tant com mentir i quan t’expedienten entitats responsables i respectables em sembla molt greu.

Per tant, consideres que formes part d’un sistema de mitjans plural?

Jo puc parlar per mi i pel programa que represento i et puc dir que el programa és totalment plural, rigorós i honest, el que no vol dir objectiu, perquè la objectivitat no existeix. Però sí la honestedat i aquí puc posar la mà al foc que és així.

Estàs dacord amb els blocs electorals?

No. S’han d’imposar sempre els criteris informatius. En un mitjà públic sí que estic d’acord amb les regles del joc, és a dir, els accionistes d’aquesta empresa al final són els ciutadans i els representants dels ciutadans estan al Parlament.

Per tant, els grups polítics sí que poden dir alguna cosa sobre qüestions relatives a l’exercici de la professió. Això és una cosa i fixar quotes per fer blocs electorals en època electoral és una altra. I aquí és on jo no estic d’acord.

Creus que el català està ben representat actualment en els mitjans de comunicació o necessita un impuls més fort?

Mai sabrem quin és l’impuls que necessita. Si hem de donar diners pels mitjans en català com per competir amb tots els que ho fan en castellà, el pressupost d’això hauria de ser quaranta vegades més gran i això seria injust en un moment en què estem retallant en sanitat i en ensenyament. És una gran sort i una gran notícia que empreses privades com el grup Godó facin iniciatives econòmicament rendibles pensant en el català. Serà reflex de que la societat té aquesta demanda. Sóc poc partidari d’ajudar a les coses artificialment. Però sí de fer la feina ben feta per a que la gent s’hi apunti.

De quina manera creus que influeix als mitjans de comunicació la ideologia del govern que està al capdavant?

No ho sé. Vasile deia: “és més fàcil canviar un periodista que no pas la seva ideologia”. L’elogi més gran que nosaltres hem rebut és que encara hi ha gent que no sap el que jo puc pensar o el que jo puc votar. La nostra feina és entrar a fons a tots els temes i valorar qui té raó.

Quins són els canvis més destacables que han patit els mitjans públics catalans des de lentrada de CiU a la Generalitat?

No he vist grans canvis. Que cadascú ho jutgi, però jo no n’he vist molts. El context és el de la crisi econòmica. Hi haurà més retallades, però si parlem de llibertat, jo he treballat amb la mateixa llibertat amb uns que amb uns altres, perquè ens ho hem autoimposat nosaltres.

Dius que a Catalunya Ràdio no influencia el partit que estigui al govern. Però, com valores que el nou director, Fèlix Riera, tingui vinculació amb Unió?

Mentre no es noti com a director de Catalunya Ràdio… Suposo que també deu ser catòlic. No sé si això afecta en positiu o negatiu, però segur que tot influeix. Jo no estic vinculat a cap partit polític però sóc del Barça. Com afecta que jo sigui del Barça? Doncs, segurament sigui més condescendent amb el Barça que amb altres equips.

La retirada de publicitat a TVE va afectar positiva o negativament?

Ha anat malament perquè s’han infrafinançat els mitjans i això ha fet que els costos creixin cada vegada més. És una mala política. Estem en unes condicions de mercat en què s’ha de deixar oberta la publicitat i retallar les ajudes públiques. Així tens un consell d’administració públic que es financi amb la publicitat. S’ha de buscar una certa igualtat per a que els privats tampoc es vegin perjudicats, però treure la publicitat de cop, quan era el gruix del pressupost, és molt mala política.

Però, per exemple, això fora dEuropa, funciona…

Funciona perquè els models són molt més cars. Hi ha un pressupost i es compleix. No són mitjans amb un dèficit tan gran. I si els volem fer així, potser estem parlant de mitjans més residuals. Aquí el que passa és que volem que TVE tingui la Champions, que TV3 tingui el Barça, que els altres tinguin la Fórmula 1… És un cas bastant paradoxal. La Fórmula 1, ja hi haurà un privat que la vulgui. Si és un contingut car, per què has de pujar tu per ell amb diner públic?

L Assemblea de Treballadors de Televisió de Catalunya ha alertat de la intenció de retirar la publicitat a Catalunya Ràdio i TV3. Si fos cert, com es podria impedir?

No ho podríem impedir. Som mitjans públics.

Per tant, hauríeu d’acceptar tot el que se us imposa des del Govern?

O plegar.

Com veus el moment delicat pel que està passant el periodisme?

En contra del que diu tothom, crec que és un bon moment pel periodisme. Mai tanta gent tenia tanta necessitat d’informació. El que estem explicant és una pedra. Hi ha un interès real per la informació amb rigor de temes que fins ara ens semblaven complexos. Com a ciutadans ens han aixecat la camisa trenta vegades. Fer aquesta feina des del periodisme és vital. Crec que el periodisme té una funció que com que no s’està complint dóna una gran oportunitat a qui la vulgui fer. És una professió amb molt de futur. El món és per a vosaltres, i està esperant algú el vulgui explicar.

Les xarxes socials influeixen positiva o negativament?

La part positiva és que hi ha una immediatesa i multiplicitat del missatge que li dóna una potència bestial. La dolenta és que hi ha poc filtre, poc anàlisi, que una mentida també es pot difondre molt ràpid. Totes aquestes coses sí que s’haurien de mirar.

En un mitjà de comunicació com Catalunya Ràdio o en un diari hi ha tota una sèrie de filtres al darrera que garanteixen que no puguem dir qualsevol cosa, mentre que a la xarxa això no passa tant. És una nova eina que ha vingut per quedar-se, jugar-hi en contra és estúpid i no voler-hi veure els riscos també.

REALITZACIÓ DEL TREBALL-ENTREVISTA:

Óscar Navarro, Sandra Pérez, Fabián Pérez, Carolina Pons i Nerea Sala.

Óscar Navarro, Carolina Pons, Manel Fuentes, Fabián Pérez, Nerea Sala i Sandra Pérez | Foto: Fabián Pérez

Anuncios

Escribe tu comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s